Riu Anoia

Plantilla:Infotaula indretl'Anoia
Imatge
El riu al seu pas per Igualada
Tipuscurs d'aigua Modifica el valor a Wikidata
Inici
Cota inicial800 m
Entitat territorial administrativaAnoia (Catalunya), Baix Llobregat (Catalunya) i Alt Penedès (Catalunya) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCalaf, Argençola
Final
Entitat territorial administrativaBaix Llobregat (Catalunya) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióLlobregat a Martorell
DesembocaduraLlobregat Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 28′ 43″ N, 1° 56′ 06″ E / 41.478522°N,1.93512°E / 41.478522; 1.93512
Afluents
Característiques
Dimensió64 (longitud) km
TravessaAnoia, Alt Penedès i Baix Llobregat
Superfície de conca hidrogràfica929 km² Modifica el valor a Wikidata

L'Anoia[1] és un riu de Catalunya, afluent del Llobregat pel marge dret. El riu neix a l'Altiplà de la Segarra en quatre punts en els municipis de Calaf, Sant Martí Sesgueioles, Montmaneu i Argençola; quan s'ajunten les aigües al municipi de Jorba es pot parlar pròpiament de riu Anoia. A la seva llera hi ha viles com ara Igualada, Capellades, Sant Sadurní d'Anoia, Gelida i, finalment, Martorell, on desemboca al riu Llobregat.

L'únic embassament de la conca és el pantà de Sant Martí de Tous, un petit embassament d'1,3 hm³[2] a la riera de Tous, però entre 1880 i 1973 s'havia projectat la construcció de la presa de Jorba al mateix Anoia,[3] i fins i tot va arribar a ser inclòs al pla d'Obres Públiques del 1943 i a licitar-se les obres el 1951.[4] Si s'hagués construït, hauria estat de 4,5 hm³ de capacitat i hauria permès regar 1.270 hectàrees.[4]

El riu Anoia ha estat un riu bastant contaminat degut a l'ús intensiu agrícola, a la seva capçalera, i industrial, més endavant. A Igualada antigament s’hi abocaven tanins, lignina i calç per a la fabricació de sola i draps, i residus de la indústria d’adoberies i telers. A l’alçada de Capellades, la indústria del paper i cartró generava un residu anomenat licor negre. Més endavant, rebia electrolítics, niquelats, cromats i cianurs de la indústria de l’automobilisme i aixetes.[5]

  1. «Riu Anoia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Preses i embassaments». Agència Catalana de l'Aigua. [Consulta: 19 febrer 2015].
  3. «Història». Ajuntament de Jorba. Arxivat de l'original el 20 de febrer 2015. [Consulta: 19 febrer 2015].
  4. 4,0 4,1 Lluís Solé i Sabarís. Geografia de Catalunya. Barcelona: Aedos, p. Vol III, pag. 342. 
  5. «Una mirada ecològica al riu Anoia al seu pas pel Rec» (en catalan). [Consulta: 15 setembre 2024].

Developed by StudentB